41.9306° N, 2.2544° E
Veure

Quadern

En aquest espai d’observació recollim els elements, materials i fragments del territori que dibuixen la nostra mirada arquitectònica.

Fig. 1

Detall d’una gelosia ceràmica que actua com a separador interior. Es tracta d’un element exterior de l’arquitectura tradicional que s’entra dins l’habitatge.

Fig. 2

Detall de l’encaix per aprofitar la divisòria de lames verticals de fusta i convertir-la en penjador al vestidor de l’edifici.

Fig. 3

Textura d’un banc com a base d’una llar de foc.

Fig. 4

Vestigis d’un gat passant per una plaça recent pavimentada a La Segarra.

Fig. 5

Retolació pintada a mà d’un antic cafè situat a la cinquena planta d’un edifici del centre de Vic.

Fig. 6

Gelosia formada per peça de maó massís i de pavès per una entrada de llum natural sense hipotecar la privacitat necessària.

Fig. 7

Detall de la franja de trobada entre paviment dur i zona enjardinada.

Fig. 8

Peça de revestiment de gres des del paviment a la formació de tot el mobiliari fix./ Disseny d’element per a penjadors amb lluminària integrada.

Fig. 9

Col·locació d’una escala de gat en obra per substituir el tram d’escala ja enderrocat.

Fig. 10

Detall de llenyer integrat.

Fig. 11

En una rehabilitació, mentre duren les obres, els humans marxen i els insectes es queden guardant la casa.

Fig. 12

Strelitzia nicolai, coneguda com a au del paradís gegant.

Fig. 13

Hi ha murs que cal deixar vistos.

Fig. 14

Llenguatge arquitectònic tradicional aplicat amb tècniques modernes.

Fig. 15

Materials col·locats que ens confirmen la tria al magatzem de materials de construcció.

Fig. 16

Encaixos per deixar vista l’estructura existent.

Fig. 17

L’atmosfera present abans d’una rehabilitació és un dels elements que cal preservar.

Fig. 18

Projecció de les ombres que anirà canviant durant l’època de l’any.

Fig. 19

Experiment conceptual: una casa construïda amb matèria tipogràfica que evoca solidesa i simplicitat.

Tanca [—]
Fig. 1

Detall d’una gelosia ceràmica que actua com a separador interior. Es tracta d’un element exterior de l’arquitectura tradicional que s’entra dins l’habitatge.

Fig. 2

Detall de l’encaix per aprofitar la divisòria de lames verticals de fusta i convertir-la en penjador al vestidor de l’edifici.

Fig. 3

Textura d’un banc com a base d’una llar de foc.

Fig. 4

Vestigis d’un gat passant per una plaça recent pavimentada a La Segarra.

Fig. 5

Retolació pintada a mà d’un antic cafè situat a la cinquena planta d’un edifici del centre de Vic.

Fig. 6

Gelosia formada per peça de maó massís i de pavès per una entrada de llum natural sense hipotecar la privacitat necessària.

Fig. 7

Detall de la franja de trobada entre paviment dur i zona enjardinada.

Fig. 8

Peça de revestiment de gres des del paviment a la formació de tot el mobiliari fix./ Disseny d’element per a penjadors amb lluminària integrada.

Fig. 9

Col·locació d’una escala de gat en obra per substituir el tram d’escala ja enderrocat.

Fig. 10

Detall de llenyer integrat.

Fig. 11

En una rehabilitació, mentre duren les obres, els humans marxen i els insectes es queden guardant la casa.

Fig. 12

Strelitzia nicolai, coneguda com a au del paradís gegant.

Fig. 13

Hi ha murs que cal deixar vistos.

Fig. 14

Llenguatge arquitectònic tradicional aplicat amb tècniques modernes.

Fig. 15

Materials col·locats que ens confirmen la tria al magatzem de materials de construcció.

Fig. 16

Encaixos per deixar vista l’estructura existent.

Fig. 17

L’atmosfera present abans d’una rehabilitació és un dels elements que cal preservar.

Fig. 18

Projecció de les ombres que anirà canviant durant l’època de l’any.

Fig. 19

Experiment conceptual: una casa construïda amb matèria tipogràfica que evoca solidesa i simplicitat.